Denis Villeneuve ha aconseguit el que a priori resultava francament difícil; després de l’ acaparadora Dune, semblava que el cineasta aspiraria a mantenir el seu espectacular nivell i no només ho ha aconseguit sino que ha superat a la seva predecessora.
De nou té una factura tècnica perfecta: desde el seu so, efectes de so, visuals, muntatge i fotografia, passant per la seva ambientació: maquillatge, vestuari i direcció artística, de nou envoltat per la grandiloqüent banda sonora del compositor Hans Zimmer. Es manté l’ entrega de l’estoll d’ intèrprets de l’ original (destacant a Javier Bardem, el personatge del qual augmenta el seu pes i es converteix en el millor del repartiment), als que se sumen nous personatges igualment entregats, destacant l’ emperador i la seva filla (Christopher Walken i Florence Pugh, que reclamen més minuts de metratge) així com Austin Butler, la presentació del qual en la lluita a l’ arena en un clar homenatge al pèplum clàssic, rodat en blanc-i-negre, resulta espectacular. Igual que l’ anterior, el final obert deixa ganes de veure immediatament com seguirà la història amb la irrupció en la trama de les grans cases en la batalla total que es preveu tan imminent com inevitable.
Aquest segon capítol és una de les millors propostes de la temporada. I si parlem del díptic conjunt dels dos films, ens trobem, sense cap dubte, davant d’ una de les millors sagues del gènere de ciència-ficció de la història. Absolutament imprescindible.