La saga literària ‘Dune’ de Frank Hebert va tenir la seva primera adaptació cinematogràfica l’any 1984 a mans de David Lynch. Però mentre aquell film va resultar un absolut fracàs aquesta nova versió de Denis Villeneuve (tot i narrar només la primera part) resulta una obra aclaparadora.
Amb un estoll d’intèrprets d’autèntic luxe en el que, malgrat no destacar-ne cap especialment, tots estan entregats a la causa, la potent factura visual de la proposta és realment absorvent i atrapa l’espectador ja des del principi. Tot i que el guió, mantenint en tot moment un to mesuradament equilibrat, no sigui gens original (en molts aspectes evoca la mítica ‘Star Wars’, la saga galàctica per excel·lència de la història cinematogràfica) i requereixi el seu esforç de situació inicial ja que es veu immers de cop en un univers totalment nou. La seva fotografia és hipnòtica, el seu treball d’ambientació extremadament acurat: ja sigui el vestuari o la direcció artística (tan minimalista com efectiva), tot envoltat per una grandiloqüent partitura, obra de Hans Zimmer. Igualment potent resulta la seva factura tècnica: amb un so, efectes de so i visuals brillants que, malgrat les seves espectaculars batalles, no denoten excés en cap moment.
En definitiva, ‘Dune’ és una pel·lícula perfecta; sense cap dubte una de les millors propostes de la temporada. Si la versió de Lynch era un autèntic avorriment i els seus 145 minuts es feien absolutament eterns, ara Villeneuve aconsegueix l’efecte contrari: els seus 155 minuts passen volant, tot i només explicar la meitat de la versió de 1984, i deixa l’espectador amb ganes de gaudir immediatament de la segona part. Un film imprescindible.