‘Edén’ és una proposta estranya dins la filmografia de Ron Howard: resulta sorprenent que amb la seva premisa argumental i el seu potent estoll d’ intèrprets el resultat sigui tan pobre.
En un paratge tan idílic com aïllat (acurada la seva direcció artística i preciosa la seva fotografia) es forma una peculiar comunitat: d’ una banda els originaris doctor (histriònic Jude Law) i Dora (sòlida Vanessa Kirby); la família nouvinguda, encapçalada per Heinz (pla Daniel Brühl) i Margret (Sidney Sweeney, la millor del repartiment amb diferència); i l’ exuberant baronesa (radiant i rídicula Ana de Armas) acompanyada pel seu seguici. Les relacions entre tots ells són difuses i sense cap sentit. L’ aclimatació i supervivència de la família (el naixement està força aconseguit) té el seu interés així com la filosofia del doctor i el seu procés de transformació però l’ arribada de la baronesa ho dinamita tot. Els seus propòsits no queden clars en la seva execució i les seves relacions amb la resta d’ habitants no tenen la més mínima coherència, a més la visita americana tampoc aporta res i resulta totalment intanscendent així com innecessària. El desenllaç és tan previsible com inevitable però arriba massa tard; l’ espectador està absolutament esgotat i ha perdut tota l’ atenció després d’ uns monòtons 129 minuts.
En definitiva, una pel·lícula avorrida i fallida que desaprofita el seu punt de partida: un film d’ uns 90 minuts i un guió enfocat en el terror i la maldat de les relacions humanes hagués donat com a resultat una proposta sòlida i eficaç, enlloc de la insulsa i inconsistent pel·lícula que tenim ara. Un dels grans fracassos de la temporada.