Després d’abandonar el MCU els germans Russo només havien rodat la independent ‘Cherry’ i ara tornen a la gran superproducció d’estil Marvel amb aquesta adaptació de la novel·la homònima de Mark Greaney i aquest és precisament el seu gran problema: sembla talment una història de superherois però amb persones reals que ofereix un resultat francament pobre, ja que no resulta creïble en cap moment.
Visualment potent (la seqüència de Praga és certament impressionant), la proposta no s’aguanta per enlloc. No funciona ni la seva trama, un guió alarmantment pla i simple previsible des del primer minut; ni, sorprenentment, el seu casting. L’habitualment expressiu Ryan Gosling està estranyament apàtic, fet que impedeix la més mínima empatia envers el seu personatge, mentre que en la pell del seu enemic, un rol malvat de manual, Chris Evans està tan forçat com sobreactuat, deixant el seu personatge amb una fragilitat i veracitat nul·les. Ana de Armas, tornant al gènere d’acció després de la sòlida, aquella sí, Sin tiempo para morir, en té prou amb molt poc per acaparar l’atenció i robar el protagonisme als seus dos companys i convertir-se, sense esforç, en el millor del film amb diferència. Ni tan sols la presència del sempre interessant Billy Bob Thorton aporta res ja que desenvolupa el típic rol secundari desaprofitant el seu enorme carisma.
En definitiva, ‘El agente invisible’ és un espectacular castell de focs: visualment acaparador però que només aconsegueix mantenir l’atenció de l’espectador en fugaces ràfagues de pircotècnia però aquestes no poden amagar que ens trobem davant d’una pel·lícula avorrida, insulsa i absolutament buida. Una gran decepció.