‘El amanecer del planeta de los simios’ resulta una grata sorpresa. A priori es pot tenir la sensació que estem davant d’una entrega més d’una franquícia, molt competent això sí, però adreçada únicament a entretenir i fer una gran taquilla. En acabar el visionat podem afirmar que és una gran pel·lícula, sense cap dubte una de les millors estrenes d’aquest 2014.
La clau del film és el seu guió. La història té un tempo brillant, narra a la perfecció la partida d’escacs que es desenvolupa en diferents moviments pels dos bàndols per evitar (i preparar) una guerra tan inevitable com perjudicial. A més, fent honor al seu títol, els protagonistes principals són els simis com demostra el seu sorprenent inici: centrat en mostrar-nos com viuen, pensen i senten. Un pròleg tan valent com desconcertant si tenim en compte que la primera aparició humana no es produeix fins passats els primers 20 minuts de metratge.
Un altre dels grans encerts del film és la seva factura tècnica. A més d’uns excel·lents direcció artística, so, efectes de so i efectes visuals que ens ofereixen escenes realment brutals, destaca la caracterització dels simis. I no tan sols César, a qui l’especialista Andy Serkis dota d’una marcada personalitat, sino tots els simis que mostren una humanitat increïble i que provoca que els dos bàndols del conflicte esdevinguin realment iguals.
‘El amanecer del planeta de los simios’ és una grandíssima pel·lícula. De visionat imprescindible, i no només pels fans de la saga clàssica original, de la reinvenció de Tim Burton o de l’anterior entrega del reboot de la saga, sino per a qualsevol espectador, que, segur, la gaudirà.