El debut a Hollywood del cineasta danès Tobias Lindholm és una thriller interessant narrat amb un tempo excessivament pausat i que, tot i la seva premisa argumental, no conté cap tipus de violència: tota la trama es construeix en pauses, mirades i intuïcions narrades amb un ritme massa lent que acaba provocant el cansament i avorriment de l’ espectador, el qual acaba desconnectant i perdent el seu interès.
El guió transcorre en dues línies paral·leles. D’ una banda l’ arribada de Cullen (contingut Eddie Redmayne) al nou hospital i la seva relació amb Amy (convincent, com sempre, Jessica Chastain), que té els seus particulars problemes. La presentació dels personatges és lenta i el film triga molt en arrencar (de fet, no arribar a fer-ho: l’ espectador resta esperant que l’ acció es desencadeni i en arribar al final dels seus dilatats 121 minuts de metratge aquest moment encara no ha arribat). Per altra banda assistim a la investigació dels dos policies; un cas difícil i que topa amb totes les traves possibles. Aquesta història resulta molt més interessant que la trama principal i quan les dues es fusionen, malauradament massa tard, la pel·lícula accelera mínimament però ja no atrapa l’ espectador, que, esgotat, només espera que arribi el desenllaç. ‘El ángel de la muerte’ és una proposta ben intencionada però que desaprofita un estimulant punt de partida (la novel·la de Charles Graeber) amb un resultat francament pobre.
En definitiva, ens trobem davant d’ una pel·lícula fallida i decepcionant: el seu guió i la seva parella protagonista (només ella està a l’ alçada però no aconsegueix salvar el resultat) podien, haurien, de donar molt més del que acabem de veure.