El trasllat a la gran pantalla de la primera novel·la de Javier Cercas, ‘El móvil’, és una pel·lícula amb diverses capes que necessita més d’un visionat per captar-ne tots els seus elements, que a priori triguen massa a posar-se al seu lloc en un inici excessivament lent, de fet com el film: aquest és potser el seu gran handicap, un tempo massa lent i pausat que triga massa en plantejar-nos el conflicte real de la proposta i que allarga diverses escenes fins al límit, quan no s’hi recrea directament (el running pel pis, la sessió de karaoke) o les repeteix de manera massa constant (les converses en ombra per la finestra) que resten força al resultat final; una proposta que hagués augmentat en intensitat retallant aquestes seqüències i reduïnt el seu metratge final.
La clau del film, a més del seu guió (tot i que aquest contingui algun element realment forçat com el que el gos fa descobrir al protagonista), és el tour de force del seu protagonista: un immens i omnipresent Javier Gutiérrez que construeix un personatge, com el film, farcit de matitzos. Al seu costat també destaquen una desaprofitada María León (la seva hipnòtica mirada reclama més minuts de metratge) i especialment un Antonio de la Torre (brutal la seva primera classe d’escriptura amb el seu discurs envers el protagonista) que esdevé un personatge clau tant per a l’autor del títol com per a l’espectador: a mesura que anima el personatge a escriure, els seus comentaris sobre la novel·la amaguen la direcció que pren el film que estem veient fins a un gir de guió sorprenent (com assenyala el mateix personatge central) i un epíleg coherent amb tot allò vist.
En definitiva, ‘El autor’ és un film sòlid, rodat amb bon pols narratiu, que, com tota bona novel·la, necessita el seu procés d’assimilació: just en finalitzar la projecció l’opinió és una, però a mesura que passa el temps la seva valoració augmenta. Una proposta molt interessant.