El darrer thriller de Daniel Calparsoro és un film estrany. Tot i les enormes possibilitats de la novel·la homònima de l’autor Paul Pen que adapta, el seu trasllat a la gran pantalla no acaba de funcionar per diversos factors, principalment el seu estoll intèrprets: començant per un irregular Raúl Arévalo que en moments sembla que marxi del personatge; passant per una, sorprenentment, poc convincent Belén Cuesta; un inexpressiu, una vegada més, Aitor Luna; fins arribar a l’altre jove protagonista, Hugo Arbués: ni ell ni els seus ‘companys’ d’escola resulten creïbles. Entre tots ells, però, destaca amb diferència una Aura Garrido que, després del seu anterior alienígena a La pell freda, ens ofereix una de les seves millors interpretacions en el rol de la soferta mare del jove Nico.
El guió és interessant i el rodatge en dues línies temporals paral·leles en dues èpoques diferents funciona. En certs moments aconsegueix desprendre força tensió però malauradament no se sosté, fruit d’un ritme irregular i excessivament lent que provoca que els seus escassos 90 minuts es facin llargs. El seu muntatge tampoc acaba de ser encertat amb alguna seqüència, el clímax final a la botiga 24 hores, visualment poc efectiva; amb l’afegit que tot i que la història està ben ubicada al Madrid dels anys 2008 i 2018 potser l’excès d’armes, seguint el model del cinema ianqui que allà hagués resultat tan veraç com factible, aquí l’allunya de la realitat.
Malgrat aquests handicaps que eviten que ‘El aviso’ sigui una proposta rodona, s’ha de reconèixer que ens trobem davant d’una pel·lícula potser fallida, és cert, però diferent i arriscada dins de l’actual cinema made in Spain i el risc i la innovació sempre mereixen elogi.