No es pot negar que el director Álex de la Iglesia té un estil visual i narratiu propi i que sempre ha estat fidel a si mateix. El seu darrer treball, aquesta ‘El bar’, té el seu segell al 100%. Després d’una breu situació (el local del títol) i la presentació de personatges (de nou un repartiment coral, la majoria dels quals han estat presents als seus dos darrers treballs) comença l’acció sense treva.
Quan un incident es produeix just davant del local, hi queden atrapats un grup d’estrambòtics personatges: la mestressa (Terele Pávez en la línia dels seus treballs amb el director), el seu fidel cambrer (Secun de la Rosa en una de les seves millors interpretacions), un pobre captaire (repetitiu i sobreactuat Jaime Ordóñez), un expolicia (correcte Joaquín Climent), un venedor caigut en desgràcia (convincent Alejandro Awada), una ludòpata (creïble Carmen Machi), un hipster (Mario Casas en el seu paper més fluix a les ordres de De la Iglesia) i una pija (Blanca Suárez en la seva, fins al moment, interpretació més completa).
Els recels inicials i la desconfiança mútua ens ofereixen els millors moments del metratge. Posteriorment, hi ha un breu impàs de calma i acceptació de la situació amb alguns diàlegs interessants (com el del venedor amb l’expolicia) però llavors un altre descobriment torna a accelerar l’acció produïnt una fractura en el grup. Consumada aquesta divisió, ens trobem davant d’una altra pel·lícula: si fins aleshores havíem assistit a un thriller ara tenim un survival en estat pur.
Aquest segon acte manté la tensió i l’interés al mateix nivell que el primer i continua destripant la miserable natura que cadascú porta dins. Malauradament però, i en aquest sentit el director continua en la seva tònica habitual, el desenllaç es portat fins al límit resultant realment desmesurat i dilatant excessivament el metratge.
En definitiva ‘El bar’ és una tensa pel·lícula de relacions humanes, farcida d’humor negríssim i diversos apunts de la més rabiosa actualitat, que explora la degradació i misèria davant de situacions límit i com aquests vuit estranys personatges (amb alguna excepció) són capaços d’alliberar els seus més baixos instints per tal de sobreviure.