‘El buen patrón’ és la proposta escollida per l’Acadèmia del Cinema Espanyol per aspirar a l’oscar a millor pel·lícula de parla no anglesa en la propera edició, però ho té francament difícil ja per figurar en el quintet finalista; només la presència de l’assentat a Hollywood Javier Bardem pot donar-li l’empeta que necessita.
Com és habitual en la filmografia de Fernando León de Aranoa, el seu guió és brillant; capaç d’equilibrar les diferents subtrames que protagonitza el personatge del títol, una espècies de ‘padrino’ dins la seva empresa, a qui dóna vida un Javier Bardem magistral (igual que a, la ja llunyana, ‘Los lunes al sol’; el seu primer film a les ordres del director) en la seva millor interpretació en anys. Farcida de diàlegs excel·lents, la pel·lícula concentra en una setmana clau per a Julio Blanco, amo d’una fàbrica de bàscules, la ‘tempesta perfecta’ de contratemps en tots els aspectes: laborals; ja sigui externs, amb les protestes d’un extreballador acampat davant de la fàbrica (que ofereix els millors moments del film), com interns, el baix rendiment de la seva mà dreta com a conseqüència dels seus problemes personals (sòlid, com sempre, Manolo Solo); i personals, amb la demanda d’ajut per part d’un treballador de tota la vida o la seva relació (una tònica comú com indica el pròleg) amb una bècaria que no és qui sembla (radiant Almudena Amor). Gràcies a aquests diferents conflictes, el cineasta fa una radiografia social potent, tret sempre present en la seva filmografia, dels diferents personatges i els seus rols dins l’empresa i com el protagonista es capaç de resoldre’ls i fins i tot treure’n rèdit, com mostra l’epíleg final amb la visita de l’esperada comissió. Però a diferència dels seus treballadors anteriors, en aquesta ocasió hi afegeix més apunts còmics i aquest fet resta intensitat a la pel·lícula i al seu missatge, convertint-la en una obra menor si la comparem amb ‘Los lunes al sol’, ‘Princesas’ o ‘Amador’.
En definitiva, ‘El buen patrón’ és una obra excel·lent però no la gran pel·lícula que podria ser. Una digna aspirant a l’oscar, molt superior a la sobrevalorada Madres paralelas però inferior a la injustament ignorada Mediterráneo.