6 anys després de l’excel·lent ‘La deuda’, John Madden torna a dirigir a Jessica Chastain (una interpretació brillant) en aquest thriller que és, sense cap dubte, una de les millors pel·lícules de la temporada.
Tot funciona amb autèntica precisió en aquest joc d’intrigues polítiques, enganys, manipulació i corrupció. Començant per un guió intel·ligent amb diàlegs molt sòlids (els de la protagonista, Elizabeth Sloane, amb el seu cap, Rodolfo Schimdt), alguna seqüència memorable (el cara a cara televisiu o la divisió de l’equip en el moment de la dimissió) i ple de calculats i inesperats girs. El seu ritme és constant i no decau en cap moment, reforçat per un aconseguit muntatge i per una concisa i puntual banda sonora, de manera que l’espectador no pot distreure’s en cap moment: cada detall, cada frase, cada acció resulta important i manté la seva atenció expectant davant el següent pas a realitzar durant la dura campanya.
L’altre punt clau de la proposta és el seu repartiment: un conjunt d’intèrprets en estat de gràcia. Des d’una omnipresent i magnífica Jessica Chastain, en un personatge realment difícil (tan aparentment fred com interiorment torturat), passant pels seus col·laboradors Mark Strong (en el seu personatge cinematogràfic més sòlid amb diferència) o la fràgil Gugu Mbatha-Raw. Al bàndol rival, i també a gran nivell, tenim al camaleònic Michael Sthulbarg i al veterà John Lithgow en el seu paper més consistent en anys. Un estoll coral totalment entregat a la causa, igual que els dos equips de campanya enfrontats al film.
Ens trobem davant d’una pel·lícula intensa i absorvent que t’atrapa des de l’inici i, un cop dins de la trama, ja no pots desenganxar-te’n fins al desenllaç. Un film rodó, absolutament imprescindible.