La novel·la de David Eggers en que es basa el guió del film mostra una reflexió interessant sobre la pèrdua de la intimitat en favor de la connexió global i total que suposa internet i les seves xarxes socials. Aquest debat es personalitza en la seva protagonista (una convincent Emma Watson que demostra que va camí de convertir-se en una actriu tot terreny). El seu procés quan entra al cercle del títol està ben narrat, tot i que potser el seu metratge està excessivament dilatat. L’espectador fa el mateix viatge que ella: del desconcert i la sorpresa inicial passa a l’acceptació, assimilació i integració.
Evidentment, però, res no és el que sembla i la protagonista rep diversos avisos. El primer en el personatge d’un novament fluix John Boyega; posteriorment dels seus pares, excel·lents Glenne Headly i el desaparegut Bill Paxton; i, sobretot, amb la degradació de la seva amiga i suport inicial Karen Gillan (potser el personatge més destacat del repartiment). Tot i així ella continua endinsant-se en l’organització: notable la seva conferència prestant-se, fins i tot, a ser un experiment en un tram de metratge que recorda, inevitablement, a la pel·lícula ‘El show de Truman’.
Malgrat que la proposta manté bé el ritme i el seu interés no decau, la ressolució resulta potser massa sobtada i poc desenvolupada (si tenim en compte el metratge inicial destinat a la presentació del personatge i del conflicte principal de la trama) deixant una sensació d’irregularitat, superada per un epíleg obert a la reflexió per a que cada espectador pugui treure les seves pròpies conclusions. En definitiva ‘El círculo’ és una pel·lícula sòlida i interessant però que desaprofita les enormes possibilitats que oferia la seva base literària. Un film correcte, lluny de la gran obra que podia ser.
