L’òpera prima de Carlos Sedes és un film molt irregular. Inicialment la pel·lícula manté el seu interés quan el grup del títol es coneix i es reuneix. En aquestes primeres reunions, on se’ns presenten cadascun dels seus membres, és inevitable que ens vingui al cap ‘El club de los cinco’ que va dirigir John Hughes al 1985, ja sigui per la personalitat dels seus membres com per la ubicació de les reunions: una solitària biblioteca d’institut. La química entre els joves intèrprets funciona prou bé, però per separat la seva aportació és desigual: especialment convincents resulten Andrea Trepat (Ester) i sobretot Michelle Calvó (Eli), correcta Charlotte Vega (Valeria, el fil conductor de la història), molt més fluixos Jorge Clemente (Bruno) i Àlex Maruny (Raúl) i massa desaprofitada Ivana Baquero (Meri).
Un cop el club format, en sortir de les aules és quan la proposta s’espatlla: a més de caure en tots els tòpics possibles, hi ha escenes massa empalagoses i totalment increïbles, el cap de setmana per exemple, que provoquen que l’espectador perdi el possible interés aconseguit. La ressolució final tampoc ajuda a salvar el resultat. Tenint l’opció d’oferir un final valent i convincent, s’ha optat per suavitzar-lo i novament ensucrar-lo innecessàriament per acostar-se a un final més estil Hollywood. Per què? Altres propostes juvenils recents com ‘Herois’, ‘Els nens salvatges’ o ‘Fill de Caín’ no han necessitat alterar el final lògic de les seves respectives històries i per això podem considerar-les bones (o molt bones segons el cas) pel·lícules, a diferència d’aquesta fallida ‘El club de los incomprendidos’ que acaba desprenent la sensació d’absoluta pèrdua de temps.
