L’ òpera prima de Carlos Alonso és un slasher de manual: reuneix tots els tòpics del gènere, amb uns personatges arquetípics i estereotipats que remarquen perfectament els cànons propis d’ aquest subgènere de terror.
La proposta no aporta res de nou, el guió és més que previsible i la identitat de l’ assassí s’ intueix en la primera reunió del club del títol: un club interpretat per un estoll d’ actors semidesconeguts que, tal i com bateja el propi assassí, aglutinen totes les personalitats pròpies del gènere amb diferent sort: el triangle central, Veki Velilla, Iván Pellicer i, especialment, Álvaro Mel és molt fluix. De la resta Priscilla Delgado i Carlos Alcaide resulten intranscendents, mentre que Ane Rot (sense fer res de l’ altre món) i María Cerezuela (sorprèn veure-la en aquest film després de guanyar el Goya per l’ excel·lent Maixabel) són el millor del repartiment. El film té moltes referències a altres populars propostes del gènere, ja sigui pels personatges, el mateix guió o certes seqüències (sagues ‘Scream’ o ‘Sé lo que hicistéis el último verano’ per citar alguns exemples), sense oblidar la típica aparició d’ un intèrpret convidat que, evidentment, té les hores contades. Malgrat tots aquests handicaps, sorprenentment, la pel·lícula funciona prou bé. Tot i poder anticipar cada línia de guió i cada pas de l’ assassí, la supervivència del club del títol desperta prou interès per passar uns entretinguts 89 minuts de metratge.
‘El club de los lectores criminales’ és una pel·lícula de terror de sèrie B sense cap alicient ni originalitat. Una revisió dels cànons propis del slasher que funciona relativament i que entretindrà la legió de fans del gènere, complint plenament amb el seu únic i simple objectiu.