‘El congreso’ és una pel·lícula realment atípica i força complexa. Dividida en dues parts ben diferenciades: una primera en acció real i una segona en animació. En la primera, la millor amb diferència, assistim a una ferotge i aconseguida crítica a la indústria cinematogràfica i als grans estudis de Hollywood representats pel fictici Miramount. Robin Wright, arrodonint un molt bon 2014 en la que també l’hem vist a l’excel·lent ‘Dos madres perfectas’ i com a secundària a ‘El hombre más buscado’, s’interpreta a si mateixa en un personatge valent i arriscat perfectament acompanyada per Harvey Keitel i Paul Giamatti.
En el moment en que l’acció passa a desenvolupar-se en animació el film perd molta força. Si bé el nivell visual és acaparador, fruit d’un gran treball artesanal, el guió resulta cada cop més desconcertant i difícil de seguir, la crítica al cinema s’amplia i s’expandeix a altres camps. Aquí la pel·lícula se li’n va de les mans al director i ja no pot redreçar-la. A més es recrea massa en aquesta part animada i dilata molt el metratge provocant que l’espectador acabi totalment perdut, malgrat l’epíleg final, novament en acció real.
Tot i que la proposta acabi resultant fallida, s’ha de reconéixer l’esforç i la valentia de la pel·lícula, absolutament diferent de les altres opcions que ens ofereix la cartellera.
