‘El contable’ és una pel·lícula desconcertant. D’entrada el seu protagonista no desperta la més mínima empatia; la inexpressivitat absoluta de Ben Affleck tampoc hi ajuda gens, només els primers flashbacks de la seva infantesa desperten cert interès tot i que acaben resultant reiteratius. Al seu costat Anna Kendrick és un simple guarniment i la química i complicitat entre tots dos és zero. D’altra banda, J.K. Simmons demostra la seva classe i salva el seu rol amb prou dignitat; la investigació de la seva protegida per trobar i identificar el contable del títol acaba convertint-se en el més interessant d’un film totalment desafortunat.
A part d’un guió molt fluix i totalment previsible, la pel·lícula té un ritme massa lent i un metratge realment excessiu (127 minuts) fet que provoca que la proposta es faci tant lenta, com llarga i avorrida. Ni algun diàleg certament encertat (el reclutament de Melinda), ni alguna escena força aconseguida (l’anàlisi dels balanços i números de l’empresa on treballa Dana per part de Chris), ni l’acció (el clímax final en que es confirma la identitat de l’antagonista del personatge principal, que l’espectador ja ha endevinat fa molts minuts), són arguments suficients per salvar el despropòsit general de la proposta.
La idea del seu director, Gavin O’Connor, és que aquest sigui l’origen d’una nova franquícia. Esperem que no, ja que una pel·lícula tan pobra no dóna res més de si. Un absolut fracàs.