El capítol final d’ ‘El corredor del laberinto’ completa una més que correcta trilogia juvenil força equilibrada que ha mostrat perfectament l’evolució dels seus personatges: des del ‘claro’ de la primera, i millor, en que tots, començant per Thomas, eren força més innocents, passant per ‘Las pruebas’: centrada en l’explicació de què és, com funciona i els objectius de la coorporació CRUEL, amb l’afegit que l’espectador coneixia realment l’epidèmia i els seus efectes, fins arribar a aquest desenllaç: s’ha d’agrair que, tot i el seu funcionament a taquilla, no s’hagi volgut esprèmer la fòrmula amb un innecessari doble film pel darrer capítol com han fet altres sagues com l’eterna ‘Harry Potter’, la fluixa ‘Crepúsculo’ o l’excel·lent ‘Los juegos del hambre’.
‘La cura mortal’ comença amb un pròleg trepidant en que ràpidament veiem que els sis mesos que han passat des de l’obert final de ‘Las pruebas’ han servit per convertir el grup protagonista en lluitadors curtits i experimentats, en clar contrast amb la imatge que teníem d’ells en l’obert final de la pel·lícula anterior. És interessant també observar el canvi d’escenari de cada capítol: de la primera d’aire més medieval, passant per la desèrtica apocalipsis de la segona que evocava la saga ‘Mad Max’ de George Miller, i ara l’última i tecnològica ciutat: la seu de l’enemic. El guió, que no tanca algunes preguntes sobre la situació de certs protagonistes, ens ofereix diverses sorpreses com l’aparició d’algun personatge inesperat o el destí d’alguns membres del grup i té una conclusió adient pel transcurs de la història: oferint una recompensa en forma de segona oportunitat.
Amb un metratge potser excessivament dilatat, 142 minuts, que tot i així no es fa llarg gràcies al seu ritme constant, ens trobem davant d’un darrer bloc que completa una obra interessant i entretinguda que (sense estar a l’alçada de la també juvenil ‘Los juegos del hambre’, la millor epopeia adolescent amb diferència) suposa una de les més encertades propostes del gènere per sobre d’altres intents que no van arribar ni a desenvolupar-se completes: quedant-se només en un primer capítol (els casos de ‘Cazadores de sombras’ i ‘The host’ ambdues al 2013 o La quinta ola al 2016) o a mitja saga (la fallida Divergente al 2014).