L’òpera prima de Secun de la Rosa és una feel good movie que reflexa molt bé l’ambientació plenament estival del Benidorm on es desenvolupa i que aconsegueix que l’espectador s’endinsi en el món i les misèries dels seus habitants i treballadors, molt diferent del de l’allau de turistes que el visiten.
El guió, obra del mateix director, combina molt bé la lleugeresa d’un film d’estiu amb l’anàlisi dels seus personatges però aquí és on resideix el gran problema de la pel·lícula: el seu protagonista, Àlex Monner. No resulta creïble en cap moment i no només això sino que resulta un escull per a la proposta ja que allunya l’espectador de la trama. Una autèntica llàstima ja que la resta de l’estoll d’intèrprets és realment sòlid i saben aprofita les seves quotes de pantalla: la radiant Marina Salas, Carolina Yuste, María Hervás, Susi Sánchez i especialment un brillant Juan Diego que acapara tota l’atenció en cada aparició eclipsant els seus companys. El novell director demostra bona mà en diferents registres, ja sigui en situacions certament hilarants (la representació en que l’amic del protagonista té la seva oportunitat com a cover), musicals (excel·lent el duel britànic-espanyol al pub), seriosos (el relat que Amy fa de la seva pròpia història), emotius (les converses de Dani amb el seu avi) o sorprenents (la cançó que acompanya els crèdits finals) aconseguint una proposta d’un equilibri notable.
En definitiva, ‘El cover’ resulta una proposta fresca que ofereix una agradable sessió d’entreteniment. Un film senzill, digne i honest: l’homematge que De la Rosa fa a una sèrie d’artistes als que coneix perfectament.