‘El cuaderno de Sara’, per la seva temàtica i la seva ambientació, resulta un film molt peculiar i diferent dins de l’actual cinema espanyol. La dramàtica odissea de Laura (una sòlida i omnipresent Belén Rueda en el seu personatge més físic, canviant radicalment de registre respecte a la recent, i excel·lent, Perfectos desconocidos) per trobar la seva germana, la Sara del títol (inconsistent Marian Álvarez) està rodada amb una acurada factura tècnica, destacant especialment el seu muntatge i la seva preciosa fotografia.
Tot i el seu encertat plantejament i la seva treballada factura visual, la proposta té en el guió el seu punt més fluix. Malgrat l’empatia que desperta la fortalesa de la seva protagonista i la seva bona arribada al continent africà (el millor tram del metratge) el film conté, en masses ocasions, uns diàlegs excessivament superficials i una poca profunditat de personatges que, sumat a la pobra posada en escena de certes seqüències i a diversos flashbacks totalment innecessaris (el seu contingut ja s’ha explicat o es pot narrar amb algunes línies de guió), resten credibilitat a la pel·lícula i n’allunyen l’espectador: sensació que creix en el desenllaç, amb l’arribada de Laura al suposat emplaçament de la seva germana, i la ressolució de la història, que decau força respecte a la resta del film.
En definitiva, ens trobem davant d’una proposta correcta però que està molt lluny de la gran pel·lícula que podia haver estat. Tot i així, s’ha d’aplaudir la voluntat de diferenciació i el risc de rodar un film d’aquestes característiques tan allunyat de la resta de l’actual cinematografia made in Spain.