L’òpera prima d’Andreu Buenafuente darrera de la càmara és un documental fet a la mida dels seus seguidors fidels, els quals reconeixeran a tots els convidats que s’han prestat a participar-hi i també en trobarà a faltar algun (Santi Millán), però li manquen una sèrie de dades explicatives pels seus espectadors no fans.
En un moment del film el presentador diu ‘La televisió no em necessita però jo sí necessito la televisió’. Això és el que ens explica: des de la fi per manca d’audiència de ‘Buenafuente’ fins al retorn a antena amb ‘En el aire’. En aquest temps, que algun convidat assenyala com una travessia pel desert, Buenafuente s’obre davant de l’espectador i no amaga pràcticament res: és disseccionat pels seus col·laboradors/amics més propers com Corbacho i Berto i no hi falta tampoc el seu gran amic ja desaparegut Pepe Rubianes. El veiem fora dels platós, en la pau de la seva llar, amb la seva filla Joana, i el coneixem com a persona definit de la manera més personal i íntima possible per la seva parella, Sílvia Abril, en els millors moments del documental.
Buenafuente allarga la reflexió a l’ofici de ser còmic, segurament per donar-hi cabuda als coneguts que al llarg de tants anys s’ha anat trobant pel camí: curiosa la trobada amb Leo Bassi i sorprenent la de Concha Velasco en un relat absolutament sincer i emotiu.
‘El culo del mundo’ és una proposta apta per a tot tipus de públic: des dels seus fan incondicionals fins als que en algun moment han seguit algun(s) dels seus programes. I és que Andreu Buenafuente és una part destacada de la nostra història televisiva recent.
