‘El desconocido’ és una proposta trepidant que manté molt bé el ritme i la tensió. L’espectador segueix els mateixos passos que el seu protagonista, un Luis Tosar que torna a lluïr-se en una nova interpretació brillant. Inicialment l’amenaça no se la pren amb excessiva convicció però la trobada amb el company de feina resulta un cop d’efecte excel·lent i esdevé un sotrac per a l’espectador, que ja queda absolutament atrapat en la història fins al final.
El metratge està, encertadament, estructurat en tres blocs ben diferencitas: el primer, en que hi ha un constant crescendo, transcorre íntegrament dins del cotxe en que van Tosar i els seus fills, amb la presència invisible del desconegut del títol. Un segon, més llarg, en que entren en escena la resta de personatges de fora del vehicle: Goya Toledo, el personatge de la qual reclama més minuts en pantalla, una Elvira Mínguez en un paper totalment allunyat de la resta de la seva filmografia i Javier Gutiérrez que continua explorant la seva faceta dramàtica descoberta, i premiada, a ‘La isla mínima’. Aquesta negociació dóna pas a un tercer acte en que es resol la trama. Aquest clímax, tot i que no desentona, no està a l’alaçada de la resta d’un film rodat amb un tempo i pols ferm pel debutant, i prometedor, Dani de la Torre.
Com apunta un dels personatges durant la pel·lícula ‘aquestes coses aquí no passen’. Però tant els anteriors i recentment premiats ‘El niño’ o ‘La isla mínima’, per citar algun exemple, com aquest ‘El desconocido’ assenyalen que el thriller està molt present en el cinema espanyol i a més en estat de gràcia. Una molt bona proposta, totalment recomanable.
