9 anys després de la seva òpera prima, la comèdia ‘Populaire’, Régis Roinsard canvia de gènere en el seu segon film i ens presenta un thriller ambientat en el món dels best sellers literaris.
La premisa és certament interessant: nou traductors de diferents nacionalitats són tancats en un búnquer per traduïr l’últim llibre d’un autor anònim al que només coneix l’editor del llibre, el qual comanda i dirigeix la traducció. Encertadament, els intèrprets de les corresponents nacionalitats donen vida als personatges i durant el pròleg es mostren les seves personalitats, motivacions i interaccions mútues (posant enfasi en el britànic, l’únic que no ha estat el traductor oficial de les anteriors obres de l’autor). L’acció es desencadena quan a l’exterior de l’aïllament es publiquen les 10 primeres pàgines del llibre, fet que provoca l’ira de l’editor i les sospites i desconfiança mútues, ja que, obviament, el culpable és un d’ells. A partir d’aquí el muntatge es desdobla en els fets de l’interior del claustrofòbic espai i flashforwards amb l’editor a presó conversant amb algú de qui no veiem la seva identitat. Quan finalment veiem el rostre es confirmen les sospites que l’espectador podia tenir però aleshores comencen els girs de guió. Primer sobre com s’ha organitzat i realitzat la filtració, posteriorment sobre la motivació i objectiu del fet, no el que sembla evident, i finalment la identitat del ‘culpable’. Si el plantejament i la trama ja resultaven interessants i intrigants per a l’espectador, aquests girs constants de guió en el desenllaç el sorprenen desmuntant les seves possibles hipòtesis i encara l’enganxen més fins al final.
En definitiva, ‘Los traductores’ és una pel·lícula encertada i atractiva per a l’espectador, ja que l’obliga a estar pendent de qualsevol detall per resoldre el trencaclosques plantejat, de manera molt solvent, pel director. Una proposta tan sòlida com recomanable.