El segon film del cineasta Dominic Cooke és una molt sòlida proposta d’espies que té una gran virtut: habitualment els films d’aquest gènere exigeixen a l’espectador un sobreesforç de concentració ja que acostumen a tenir trames certament complicades i és molt freqüent perdre’s. En canvi en aquesta ocasió el tempo i el guió es poden seguir perfectament.
El film, que té un acuradíssim treball d’ambientació, vestuari i especialment direcció artística, i està envoltat per una excel·lent banda sonora, obra d’Abel Korzeniowski, s’assenta en la relació de la seva parella protagonista (i que evoca inevitablement a la també brillant El puente de los espías, dirigida pel mestre Steven Spielberg l’any 2015): uns excel·lents Benedict Cumberbatch (transformació física inclosa) i Merab Ninidze (que físicament recorda al sir Anthony Hopkins de fa uns 30 anys). La pel·lícula mostra l’evolució del personatge del títol (la seqüència en que l’han de convèncer perquè participi en la missió és realment hilarant) i la relació que s’estableix entre tots dos, que desprenen veracitat i química. Fruit d’aquest vincle es produeix el clímax de la proposta, amb la crisi de míssils cubana de 1962 com a teló de fons, que desemboca en el tram final, i més dur de la pel·lícula, coronat amb la darrera trobada de tots dos que dóna sentit a tot.
‘El espía inglés’ és una molt bona pel·lícula. Resulta una proposta interessant, no només pels espectadors habituals del gènere d’espies sino per a tot el públic en general. Molt recomanable.