La segona pel·lícula escrita i dirigida per Matt Ruskin és una proposta sòlida que, basant-se en el conegut cas del personatge del títol, construeix un relat interessant amb diverses capes al voltant de la investigació.
Amb un acurat treball d’ ambientació (fotografia, vestuari i direcció artística) l’ acció segueix la investigació dels crims comesos per l’ assassí o assassins que van seguir un patró i va ser conegut com l’ estrangulador de Boston, tant per la policia com per la protagonista del film (convincent, com casi sempre, Keira Knightley): una periodista marginada en la secció de societat del diari per la seva condició de dona. La seva empenta l’ enfrontarà a tots els clixés masclistes i s’ haurà de fer valer i respectar, fent equip amb una altre veterana periodista del diari (Carrie Coon, l’ evolució de la relació entre les dues i la seva química són un dels grans alicients de la proposta), i paral·lelament concil·liant la seva vida laboral amb la familiar; malgrat el suport del seu marit, igualment la seva vocació li passarà factura. Tot i la recent proliferació del subgènere conegut com true crime (crim basat en fets reals) tant a la gran pantalla com en nombroses sèries, aquesta ‘El estrangulador de Boston’ sap diferenciar-se’ n sense posar èmfasi en els macabres crims i centrant-se en les vivències de la investigadora (periodista no policia), donant com a resultat una pel·lícula francament intel·ligent i entretinguda.
En definitiva, ens trobem davant d’ un thriller que sap enganxar l’ espectador, ja d’ entrada, i aconsegueix mantenir la seva atenció intacta durant els seus 113 minuts de metratge: fita a la que arriben pocs films de l’ actual cartellera. Una pel·lícula molt recomanable.