L’ adaptació de l’ autobiografia del sacerdot Gabriel Amorth (un fluix Russell Crowe, gens habitual en un film d’ aquest estil) és una proposta absolutament fallida que s’ allunya de la possible rigorositat per esdevenir una artificiosa i tòpica pel·lícula de terror sense cap originalitat.
El guió està ple d’ incongruències, tot i que l’ objectiu de la possessió té sentit i el seu rerefons és interessant, el seu desenvolupament resulta un fracàs que no convenç a ningú. D’ entrada el caràcter irònic del protagonista no s’ escau amb el seu ofici i resulta xocant, com tampoc resulta creïble el seu sobrevingut ajudant (apàtic Daniel Zovatto) que passa de no saber res d’ exorcismes, com ell mateix reconeix, a actuar com un autèntic expert en el clímax final. A més d’ un doblatge francament desafortunat, que alterna diversos idiomes sense justificació, la pel·lícula està farcida d’ escenes absurdes que no tenen cap sentit i que no aporten res, així com d’ altres amb una ressolució tan simple com absurda, donant com a resultat un autèntic desgavell que encadena despropòsit rere despropòsit, provocant l’ avorriment de l’ espectador, al que l’ únic alicient que li queda es esperar que arribi el final dels seus, eterns, 103 minuts.
Ens trobem davant de la típica proposta de presentació de personatge però, tot i el seu final obert, esperem no tornar a veure Gabriel Amorth en acció en la gran pantalla; per a Russell Crowe seria tan innecessari com contraproduent. Una autèntica pèrdua de temps.