• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
  • Skip to footer
  • Crítiques
  • Actualitat
  • Estrenes
  • Monogràfics
  • Palmarès

Butaca Reservada logo

menu icon
go to homepage
search icon
Homepage link
  • Crítiques
  • Actualitat
  • Estrenes
  • Monogràfics
  • Palmarès
    • Facebook
    • Instagram
    • Twitter
  • ×

    30/10/2018

    El fotógrafo de Mauthausen

    el fotografo de mauthausen

    Dos anys després de la seva fluixa segona pel·lícula, Secuestro, Mar Targarona canvia totalment de registre i ens proposa un drama històric basat en la real història del català Francesc Boix, un dels molts espanyols presoners al camp de concentració del títol que després va esdevenir clau en els judicis de Nuremberg contra els nazis per crims contra la humanitat.

    L’omnipresent Mario Casas, en un dels millors treballs de la seva filmografia, dóna vida al protagonista amb entrega i convicció, excepte en alguna escena puntual (la seva discussió final amb l’encarregat nazi de fotografia del camp resulta estranya tenint en compte el comportament de Boix al llarg del film). Com es pot comprovar en les fotografies reals que acompanyen els crèdits finals, la intenció de la directora és ser absolutament fidel amb els fets ocorreguts i ho aconsegueix (potser en algun moment excessiu, com la festa d’aniversari del fill del comandant en cap del camp, escena potser prescindible) gràcies, especialment, al seu acuradíssim treball d’ambientació: notables el seu vestuari, maquillatge i fotografia i excel·lent la seva direcció artística, tot envoltat per una preciosa banda sonora. L’estoll de secundaris que interpreten la resta d’habitants de Mauthausen són un bon punt de recolzament per Casas: un sòlid treball coral amb especial atenció a la desgarradora mirada de Macarena Gómez.

    La pel·lícula funciona i manté bé l’atenció de l’espectador, primer en la seva introducció al camp amb la seva rutina i quotidianitat, per passar després al macguffin central: salvar els negatius que serveixin de testimoni de les atrocitats comeses dins dels seus murs. És ben cert que la directora es recrea i dilata innecessàriament en determinades seqüències, la citada festa d’aniversari o la representació teatral i el passeig paral·lel, allargant el metratge total, com també ho és que evita recrear-se en la cruesa i duresa de les activitats nazis, restan dramatisme al relat però alhora restant-li força. En definitiva, ‘El fotógrafo de Mauthausen’ és un film sòlid i digne, una bona oportunitat per conèixer un dels grans i desconeguts herois de la nostra història.

    Previous Post: « La sombra de la ley
    Next Post: La noche de Halloween »

    Footer

    Col·laboradors

    Axion

    Segueix-nos:

    • 2k Followers

    Contacta amb nosaltres

    info@butacareservada.cat

    Copyright© 2023 · BUtaca Reservada