El mestre Clint Eastwood es desenvolupa bé en qualsevol gènere però en aquest ‘El francotirador’ demostra que el bèl·lic és un dels que se li dóna millor. Sense la irònia i humor negre d’ ‘El sargento de hierro’, ni la reflexió antibèl·lica de ‘Banderas de nuestros padres’, ni l’excel·lència de ‘Cartas desde Iwo Jima’, el seu darrer treball és una pel·lícula molt sòlida (tot i així la nominació a millor pel·lícula resulta desmesurada).
El film està perfectament equilibrat en dues facetes ben diferenciades: d’una banda les quatre missions que compleix el protagonista a Irak, convincent Bradley Cooper (un cop més la nominació a l’oscar és discutible) que estan tècnicament molt ben rodades, les nominacions a muntatge i so sí són totalment merescudes així com el premi per l’edició de so. L’altra transcorre a EEUU, aquí veiem la relació del protagonista amb la seva família i la seva dificultat personal per adaptar-se a la realitat fora del combat. En aquest tram és on destaca, i molt, Sienna Miller en la interpretació més completa de la seva carrera. A més el director ha tingut la sensibilitat i encert d’estalviar-nos el desenllaç i no recrear-s’hi innecessàriament.
No és dels millors treballs d’Eastwood però no deixa de ser una bona proposta.
