En aquest biopic, centrat en la darrera època d’aquest mític duet còmic de la història del cinema, el director Jon S. Baird denota i desprèn autèntic respecte i amor ja sigui pels seus il·lustres protagonistes com per la professió d’actuar, realitzant un excel·lent cant a l’amistat.
El film resulta ja brillant des del principi; amb un pla seqüència que ens presenta els dos personatges, interpretats per dos actors en estat de gràcia John C. Reilly (Oliver Hardy) i especialment Steve Coogan (Stan Laurel), en pocs minuts coneixem les seves respectives personalitats, el seu estatus i estils de vida i assistim al fet que marcarà un abans i un després en la seva relació amb repercussions, 16 anys després, en la seva gira final que ocupa la trama central de la proposta. La química entre els dos protagonistes és un dels grans encerts del film i s’ha d’aplaudir el seu entregat esforç per reflexar a la perfecció l’estil del cèlebre duet. La seva relació es veu inalterable durant anys i en aquesta gira s’accentua en un punt clau: la seva conversa en plena recepció després de la funció que fa preveure un desenllaç, en la línia de nombrosos biopics cinematogràfics d’altres artistes, però que pren un gir inesperat per l’espectador, el qual li provoca emoció i tendresa i li toca la fibra sensible, amb el valor afegit d’aconseguir-ho sense buscar-ho explícitament. Si l’apartat artístic és excel·lent, també és notable la seva factura tècnica: acuradíssim el seu treball d’ambientació (vestuari, direcció artística i maquillatge), amb una aconseguida fotografia i una preciosa banda sonora, obra de Clint Mansell.
En definitiva, ‘El gordo y el flaco (Stan & Ollie)’ és una pel·lícula deliciosa; un homenatge a l’amistat i a l’ofici d’interpretar rodat amb una gran sensibilitat i gust, que arriba a calar a l’espectador, el qual gaudeix cadascun dels moments dels seus escassos 97 minuts de metratge. Ens trobem davant de la primera gran pel·lícula d’aquest 2019. Absolutament imprescindible.