Els bons resultats a taquilla de la fluixa Malas madres han provocat l’arribada d’aquesta seqüela exprés: rodada pràcticament simultània a l’anterior i donant-li un toc nadalenc per aprofitar l’habitualment excel·lent recaptació durant aquestes festes.
Si la primera ja era molt pobre i sense cap originalitat, aquesta segona és absolutament prescindible. Un cop ja conegut el trio protagonista de l’anterior, les seves situacions resulten repetitives i el suposat efecte que pot provocar l’aparició de les seves respectives mares és nul. D’una banda l’excessiva Kathryn Hahn amb l’encara més exagerada Susan Sarandon (indigne que una actriu de la seva vàlua s’hagi prestat a aquest despropòsit), la recatada Kristen Bell amb la clònica Cheryl Hines, i finalment Mila Kunis amb l’experta en el gènere Christine Baranski (el millor fitxatge d’aquesta continuació amb diferència); precisament l’enfrontament entre aquestes dues últimes és l’únic destacable d’una pel·lícula sense cap interés. Els gags de Baranski amb Jesse, la trobada de tot el grup al centre recreatiu i especialment la reunió final de les tres àvies la nit de Nadal (l’escena més aconseguida del film) són els únics moments relativament destacats, massa poc per salvar un guió totalment buit.
Esperem que la saga acabi aquí i que a cap productor (per molt rentable que sigui la pel·lícula) se li ocorri fer una tercera part, tot i que, malauradament, el final apunta a una nova proposta protagonitzada pel nou trio de males mares que acabem de conèixer en aquest ‘El gran desmadre’.