Cada nova proposta de Wes Anderson resulta una sorprenent experiència i ‘El Gran Hotel Budapest’ no és pas una excepció. La pel·lícula és una mostra de surrealisme pur que sorprèn a cada escena, està rodada amb amor i això es nota i molt. La seva ambientació és acuradíssima, el vestuari i sobretot la direcció artística estan cuidats fins al més mínim detall i estàn acompanyats per una excel·lent partitura d’Alexandre Desplat. On més destaca la proposta és en la seva factura tècnica; la seva composició és perfecta. Cada pla, cada seqüència estan rodats amb un mà tan artesana com magistral.
Carregada de moments hilarants, seria impossible citar-ne només alguns, el film resulta una sorpresa constant: ja sigui per l’originalitat de la seva forma visual, per la situació, pel diàleg o bé per l’aparició constant de nous personatges a quin més emblemàtic. Uns personatges que ens porten un dels repartiments més espectaculars que s’han vist en una pantalla de cinema en molt de temps: ja siguin els actors habituals presents en la majoria de films que composen la peculiar filmografia del director, com els nouvinguts al seu especial univers. Tots en petits personatges, és cert, però amb els minuts suficients de metratge perquè restin en la nostra memòria.
‘El Gran Hotel Budapest’ és una de les propostes més originals i arriscades que veurem aquesta temporada i el seu visionat resulta tan estimulant com imprescindible. Una grandíssima pel·lícula.
