La ‘Trilogia del Baztán’, de l’autora Dolores Redondo, era un material literari realment complex de traslladar a la gran pantalla i Fernando González Molina se n’ha sortit amb nota: aquest primer capítol, ‘El guardián invisible’, resulta un thriller notable.
L’aparició del cos sense vida d’una noia a la vora del riu Baztán, en el que sembla un crim ritual, provoca el retorn a la zona de la inspectora Amaia Salazar (una omnipresent i convincent Marta Etura, en un personatge que en certs passatges recorda a la Clarice Starling de la mítica ‘El silencio de los corderos’), que s’havia criat a la zona i que ha de dirigir el cas. A part de la investigació, la protagonista també s’ha d’enfrontar als seus records d’infantesa, que coneixem per intensos flashbacks, i al retrobament, gens fàcil, amb la seva família; especialment amb la seva germana Flora (excel·lent Elvira Mínguez): els diàlegs entre totes dues són alguns dels millors moments del metratge. Si tot això no fós suficient, el guió està envoltat per tocs de la mitologia de la zona reflexats en el personatge de la tieta i del mite local: la misteriosa figura del Basajaun.
S’ha de destacar l’encertada atmosfera que transmet el film: amb una fotografia brillant (que pràcticament es converteix en un personatge més), envoltada per una aconseguida banda sonora plagada de sons de txalaparta tan propis de l’ubicació de la trama. El tempo funciona amb la precisió d’un rellotge (inclosos alguns sorprenents girs de guió) i el ritme és constant, de manera que l’angoixa i tensió sempre van in crescendo fins a arribar al desenllaç.
Amb diferents preguntes encara sense resposta i algun personatge que encara ha de tenir molt pes sobre Amaia Salazar, ‘El guardián invisible’ és un molt bon debut cinematogràfic de la trilogia literària. Esperem que no s’aturi aquí i que ben aviat poguem gaudir de les altres dues novel·les que resten: ‘Legado en los huesos’ i ‘Ofrenda a la tormenta’.