Després d’ El otro guardaespaldas (2017) i El otro guardaespaldas 2 (2021) el cineasta Patrick Hughes repeteix exactament la fòrmula canviant Ryan Reynolds i Samuel L. Jackson per Kevin Hart i Woody Harrelson amb un resultat francament pobre.
Ens trobem davant d’una buddy movie de manual: dos personatges antagònics que es veuen obligats a col·laborar i entendre’s. En aquest cas un Hart que aporta la comicitat i que acaba resultant tan repetitiu com carregant i Harrelson, en un rol en que l’hem vist en masses ocasions, que és el personatge dur: la química entre ells és estranya però acaba funcionant. El gran problema del film és que, a part de la seva nul·la originalitat, el conflicte és extremadament bàsic i no resulta creïble en cap moment, l’accidental participació de Teddy en la trama no s’aguanta per enlloc i és ridícula. A partir d’aquí el metratge és un seguit de despropòsit rere despropòsit amb alguna seqüència d’acció prou ben rodada, tot s’ha de dir, i algun gag, pocs, relativament encertat. L’espectador no s’enganxa al guió i només espera que arribi el final del metratge, previsible des del principi, i ni tan sols l’aparició d’una esbojarrada i desaprofitada Ellen Barkin, que reclama més minuts en pantalla, salva una proposta que ha naufragat des de fa molts minuts.
En definitiva, ‘El hombre de Toronto’ és una de tantes repetides, i normalment poc aconseguides, propostes del subgènere de buddy movies en que és clau la seva parella protagonista, que en aquesta ocasió no està a l’alçada i com a conseqüència el resultat és un film tan fallit com prescindible.