En el seu tercer film, el cineasta Robert Eggers continua desmarcant-se de l’actual panorama cinematogràfic i es confirma com un autor amb segell propi. Després de la seva sorprenent òpera prima, La bruja (2015), i la intensa El faro (2019) ara arriba la salvatge ‘El hombre del norte’.
Un estoll d’intèrprets de luxe (destacant especialment els progenitors del personatge central: un Ethan Hawke que reclama més minuts de metratge i una molt sòlida Nicole Kidman) protagonitzen una bàrbara proposta que destaca per una factura tècnica perfecta. Una preciosa fotografia (el clímax final és brillant), un excel·lent muntatge, uns treballats vestuari i direcció artística, i un aconseguit maquillatge (especialment en els diferents bruixots que apareixen en la pel·lícula, magnètics sobretot els interpretats per Bjork i Willem Dafoe, que deixen empremta en només una aparició en pantalla), tot acompanyat per una envolvent banda sonora.
Tot i els seus 136 minuts de metratge i un ritme lent, la proposta resulta tan hipnòtica com absorvent i l’espectador no arriba a desconnectar en cap moment: seguint el recorregut d’ Amleth per aconseguir el seu únic objectiu vital. Aquest itinerari intercala moments onírics (els citats bruixots o l’aconseguida escena d’obtenció de l’espasa), amb d’altres brutals (les lluites dels berserker, potser els millors moments del film) i primitius (les diferents danses rituals vora el foc); donant com a resultat una experiència certament estimulant.
‘El hombre del norte’ és una grandíssima pel·lícula que es desmarca de la resta de l’actual cartellera. No és una proposta fàcil ni per a tots els públics, és cert, però alhora ens trobem davant d’un film que proporciona a l’espectador una intensa gamma de sensacions tan recomanable com imprescindible.