L’òpera prima de Bernabé Rico és una proposta emotiva que manté perfectament l’equilibri entre la comèdia i el drama, sense caure en el ridícul en l’una ni en la llàgrima fàcil en l’altre, un mèrit tan difícil com lloable.
El guió és tan sòlid com dinàmic (el seu origen teatral és més que evident) i malgrat que inicialment se centra en Sara (veraç Juana Acosta) quan apareix en escena Lola (brillant Kiti Mánver, merescut premi a la millor actriu per aquest film en la darrera edició del Festival de Màlaga) aquesta acapara tot el protagonisme. Gràcies a la seva relació, forçada i purament professional al principi, la personalitat de Sara evoluciona motivada per la seva, ara ja sí, nova amiga i aquesta també ha de fer alguna concessió, com accedir a desplaçar-se a Algeciras (on té lloc una de les millors seqüències del film). La trama transcorre en divertits enfrontaments entre les dues maneres totalment oposades de fer i entendre la vida que tenen ambdues (sense oblidar el running gag del personatge de Carlos Areces) que s’aniran acceptant, moldejant, complementant i estimant. A més el tram final s’allunya del que l’espectador podia esperar amb un gir que converteix el film en un autèntic cant a l’amistat i a la vida.
‘El inconveniente’ (justament guanyadora del premi del públic en la darrera edició del Festival de Màlaga) és una pel·lícula senzilla, que no simple, sensible capaç d’entretenir, divertir, emocionar i fer reflexionar: una combinació rodona. Sense cap dubte, un dels millors films espanyols de la temporada.