La versió cinematogràfica de 1974, ‘El justiciero de la ciudad’, de la novel·la ‘Death wish’ (interpretada per un inexpressiu Charles Bronson) potser tenia el seu sentit a l’època, de fet va arribar a tenir quatre seqüeles, però en l’actualitat el remake del també impassible Bruce Willis resulta anacrònic: una pel·lícula que fracassa en tots els aspectes.
És d’agraïr que Eli Roth ens estalvii els detalls de la nit que provocaran la transformació del doctor però a partir d’aquí res funciona. Des dels tutorials de youtube amb que aprèn a desenvolupar-se, la visita a la botiga d’armes, el debat als mitjans de comunicació… a priori podríem pensar que ens trobem davant d’una crítica a l’actual societat armamentística americana però el suport que reben les seves accions, així com la posició final de la policia converteixen el film en un panflet pro-societat del rifle i pro-Trump.
A part del seu sentit ideològic, la proposta està farcida d’incongruències: la pistola d’un ferit que cau en un quiròfan ple de gent sense que ningú se n’adoni, una injustificada i mal resolta entrada dels policies al despatx del doctor, el lloc d’on el protagonista treu el seu ‘uniforme’ a l’hora d’actuar contra el crim o l’estrany canvi d’actitud de la jove filla del protagonista a l’hospital en només dues escenes (tenint en compte pel que ha passat i el que acaba de descobrir), entre molts d’altres errors al llarg dels seus excessius 107 minuts de metratge.
En definitiva, un film inconsistent, pobre i obsolet que no aporta absolutament res. Una autèntica pèrdua de temps.
