El thriller escrit i dirigit per Iñaki Sánchez Arrieta és una proposta fallida que no funciona en cap moment, malgrat un punt de partida relativament interessant.
La seva ambientació i la professió del protagonista resulten certament originals però aquest punt favorable es desaprofita en un western modern amb immenses llacunes de guió. Si el guió és pobre el seu equip artístic encara més: la parella protagonista, a part de tenir una química nul·la, no convenç. Raúl Arévalo continua, i ja van uns quants anys, sense oferir la intensitat (amb l’excepció d’ El plan) dels inicis de la seva carrera mentre que Paz Vega amb una interpretació irregular en té prou per ser la millor des de que ha tornat a rodar a Espanya (Rambo, last blood i La casa de caracol). Al seu voltant graviten una sèrie de secundaris absolutament plans com Joaquím Climent i Roberto Álamo així com una desaprofitada Susi Sánchez. La pel·lícula deixa masses subtrames penjades de les que només s’apunten pinzellades o bé es resolen en una línia de guió (que va passar amb l’anterior biòleg, com porta el protagonista el seu drama personal o l’enfrontament entre els dos germans, per citar-ne només algunes). El muntatge tampoc ajuda a salvar el film: les seqüències estan mal organitzades, especialment en el clímax en que es produeix el desenllaç: alarmantment pobre i que deixa una sensació d’absoluta pèrdua de temps.
En definitiva, ‘El lodo’ és un film que fracassa estrepitosament. No dóna a l’espectador cap argument per mantenir el seu interés en la història i, a més, la conclusió final resulta certament ridícula. Una proposta tan intranscendent com prescindible que s’oblida immediatament, ja quan comencen els crèdits finals.