• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
  • Skip to footer
  • Crítiques
  • Actualitat
  • Estrenes
  • Monogràfics
  • Palmarès

Butaca Reservada logo

menu icon
go to homepage
search icon
Homepage link
  • Crítiques
  • Actualitat
  • Estrenes
  • Monogràfics
  • Palmarès
    • Facebook
    • Instagram
    • Twitter
  • ×

    16/07/2018

    El mejor verano de mi vida

    el mejor verano de mi vida

    El quart film de Dani de la Orden s’aproxima més al seu anterior treball, la més fluixa El pregón, que al díptic que va suposar ‘Barcelona, nit d’estiu’ i Barcelona, nit d’hivern. No ens enganyem; es tracta d’un típic i tòpic producte d’estiu, propi del gènere conegut com el feel good, que només busca ser un film de fàcil consum per gaudir en família i passar simplement una bona estona. I en aquest sentit la proposta és molt honesta.

    El televisiu Leo Harlem és l’omnipresent protagonista del film en un personatge que, tot i despertar empatia, en certs moments acaba resultant repetitiu malgrat que té algun diàleg realment hilarant (la conversa sobre les notes amb la professora del seu fill o la presentació de la família de l’home de negocis a la festa eivissenca). Al seu costat hi orbiten una també repetitiva Toni Acosta, una Maggie Civantos que recorda moltíssim a Leonor Watling i els dos nens que tenen tanta química com naturalitat.

    El guió, que se centra en les vacances de pare i fill, es divideix en tres blocs. Un primer, i el millor, al poble natal del pare en que tenim dos secundaris realment divertits com la tieta i el cosí (un Berto Romero que amb una sola escena esn ofereix un notable canvi de registre); el segon en que entren en escena Zoe i la seva filla a l’ecoresort, perjudicat pel monitor de ioga i la terapeuta de Laura; i finalment el que transcorre a Marbella on apareixen una Isabel Ordaz menys histriònica de l’habitual i un Jordi Sánchez que està francament desaprofitat.

    En definitiva, aquest remake de la italiana ‘Sole a catinelle’ (estrenada al 2013) és una pel·lícula senzilla, d’agradable visionat i que gràcies als seus ajustats 90 minuts no arriba a fer-se llarga ja que la trama no dóna més de si. Per passar una estona entretinguda sense cap altra pretensió.

    Previous Post: « La primera purga
    Next Post: Mamma mía! Una y otra vez »

    Footer

    Col·laboradors

    Axion

    Segueix-nos:

    • 2k Followers

    Contacta amb nosaltres

    info@butacareservada.cat

    Copyright© 2022 · BUtaca Reservada