
El pròleg del film, en que coneixem el particular grup de protagonistes, és tota una declaració d’ intencions: ens trobem davant d’ una proposta lleugera i superficial i ja és tot un indicatiu del resultat final, un autèntic fracàs.
Res funciona en aquesta proposta i és aquest to el màxim responsable. La premisa argumental ofereix enormes possibilitats i si s’ hagués rodat amb seriositat podríem estar davant d’ un excel·lent homenatge als grans títols bèl·lics de l’ època daurada de Hollywood però, malauradament, una vegada més Guy Ritchie (emulant la notable, aquella sí, ‘Malditos bastardos’ del mestre Quentin Tarantino) busca donar-li un toc de comèdia que desvirtua totalment el resultat. L’ acció es desdobla en dues trames paral·leles; d’ una banda el grup de mercenaris que ha de realitzar la missió a Fernando Po (encapçalats per un ridícul Herny Cavill) i per l’ altra com dos agents (impassible Babs Olusanmokun i desaprofitada Eiza González) preparen la missió sobre el terreny i s’ encarreguen del cap nazi de la zona (caricaturesc Til Schweiger). El transcurs d’ ambdues trames és tan pobre i poc creïble que quan arribem al clímax final, malgrat que les escenes d’ acció tenen una més que correcta factura tècnica, ja no ens importi el desenllaç i només estem esperant que arribi el final dels seus eterns 120 minuts de metratge.
En definitiva, ‘El ministerio de la guerra sucia’ és una pel·lícula de sèrie B rodada amb gran pressupost. Un exemple més de la caiguda lliure del cineasta Guy Ritchie, que, després d’ un prometedor inici de la seva carrera, porta una dècada encadenant tot un seguit de propostes realment pobres que denoten o bé que ha perdut el rumb o bé que els seus primers films foren fruit de la casualitat. Una autèntica pèrdua de temps.

