Després de ‘Deadline torp’ (2005), ‘Headhunters’ i ‘Arme riddere’ (ambdues al 2011) la quarta adaptació cinematogràfica d’una novel·la de l’autor Jo Nesbo, aquesta ‘El muñeco de nieve’, és la més ambiciosa però el resultat no compleix les expectatives: ens trobem davant d’autèntica sèrie B.
Ja el pròleg de presentació del personatge clau del film resulta descafeïnat. Posteriorment ens trobem amb un protagonista, apàtic Michael Fassbender (que arrodoneix un 2017 intens en el que ha estrenat La luz entre los océanos i Alien: covenant), que no ajuda a despertar cap interés per ell ni per una trama que avança lenta i previsible sense cap originalitat ni sorpresa: un guió massa fred, potser contagiat per l’ambient del paratge en que transcorre el guió (retratat amb una preciosa fotografia). L’aparició de la seva companya, una Rebecca Ferguson darrerament omnipresent a la cartellera que ha demostrat que és una actriu camaleònica amb gran varietat de registres en pel·lícules tan diferents com Misión imposible, nación secreta, Florence Foster Jenkins o La chica del tren, dóna peu a diversos flashbacks en que, a part de veure el demacrat estat de Val Kilmer, veiem la seva fàcil connexió amb el cas i el seu origen.
L’espectador es passa tot el metratge esperant que el film arrenqui i acceleri el seu tempo i ritme però aquest fet no arriba, de manera que acaba per avorrir-se i desconnectar d’una trama que no té cap misteri. Fins i tot el clímax, que podríem imaginar que salvés la proposta, resulta simple, típic i tòpic, i la seva ressolució final excessivament pobre. ‘El muñeco de nieve’ és la setena de les novel·les de l’autor amb l’inspector Harry Hole com a protagonista. Veient el resultat de la seva carta de presentació a la gran pantalla és més que evident que la seva carrera cinematogràfica no serà gaire (o gens) llarga.