El personatge real en que es basa la història d’ ‘El niño 44’, conegut com el carnisser de Rostov, va cometre els seus crims entre els anys 1972 i 1990. Molt encertadament, l’autor de la novel·la que adapta la pel·lícula, Tom Rob Smith, va traslladar l’acció a l’època de Stalin, una etapa fosca amb una societat pressionada i controlada per un règim dur que defensa la seva màxima al preu que sigui: ‘No existeix el crim al paradís’. Daniel Espinosa aconsegueix reflexar molt bé la tensió de l’època en un film molt sòlid, amb un ritme lent, adequat amb el transcurs del guió, però que potser dilata en excés el seu metratge.
La pel·lícula transcorre entre dues trames que es creuen i complementen. D’una banda la persecussió i setge que pateixen Leo i Raisa; Tom Hardy en un dels millors treballs de la seva carrera i Noomi Rapace en la seva millor interpretació des de la trilogia ‘Millenium’, que tornen a mostrar la química que ja vam percebre al seu anterior treball en comú, ‘La entrega’, per part del personatge a qui dóna vida el convincent Joel Kinnaman. Paral·lelament, la mateixa parella s’involucra cada cop més en la investigació dels misteriosos crims comesos sobre nens, en que comptaran amb l’ajuda del correcte, un cop més, Gary Oldman.
El director ens porta un thriller ben rodat, especialment les escasses escenes d’acció, amb una excel·lent banda sonora, que se sustena principalment en les interpretacions d’una parella protagonista en estat de gràcia. Amb un resultat que, si bé no és la gran pel·lícula que podia ser, és una proposta prou interessant que no decepciona.