La darrera proposta de Daniel Monzón és un thriller sòlid centrat en dues històries paral·leles que acaben inevitablement per creuar-se. D’una banda un policia obsessionat amb la captura d’un narcotraficant (un correcte Luis Tosar, tot i que allunyat de les grans interpretacions d’altres ocasions) i de l’altre el niño del títol (el debutant i inexpressiu Jesús Castro). Per sobre d’ells destaquen Bárbara Lennie, Mariem Bachir i especialment Jesús Carroza, uns secundaris que els roben cada pla en que apareixen.
La pel·lícula té unes escenes d’acció, especialment les dues persecucions marines, molt ben rodades, lluny de l’efectisme i desproporció tan habituals a les produccions de Hollywood, i com tot el conjunt desprén una sensació molt realista. Malgrat tot, però, el ritme és massa irregular. Després d’un gran inici i d’un bon plantejament de les dues històries, la pel·lícula té una baixada important: abans d’arribar el clímax hi ha massa minuts de metratge en que es recrea innecessàriament sense aportar res a la trama i que acaben passant factura al conjunt, ja que els seus 120 minuts finals de metratge acaben resultant excessius. Tot i així, ‘El niño’, és un film prou interessant i una de les propostes més aconseguides del cinema espanyol d’enguany, un any realment pobre.