John Madden no ha arriscat gens en el seu retorn a l’exòtic Hotel Marigold. Aquesta segona part és tan continuista i poc original com prescindible.
Repeteixen uns personatges ja coneguts amb les mateixes trames i tics de l’original. Dev Patel, tot i que desperta força empatia, acaba resultant repetitiu i només el salven la seva mentora, Maggie Smith, i la seva parella que en aquesta ocasió guanya protagonisme, la preciosa Tena Desae. Els dubtes amorosos de Celia Imrie no se’ls creu ningú, la història entre Judi Dench i Bill Nighy arribar a cansar ja que se li dedica massa metratge sense que passi absolutament res; tampoc el retorn de la histriònica Penelope Wilton hi ajuda gens. Només Ronald Pickup i Diana Hardcastle provoquen més d’un somriure, especialment ell amb la seva obessió inicial. Pel que fa als nous fitxatges d’aquesta entrega resulten francament desafortunats: la presència de David Strathairn és purament testimonial i Richard Gere està desubicat: és massa ‘jove’ pels seus companys de repartiment i a més la seva relació amb Lalitha Dubey resulta increïble.
Alguns apunts prou divertits com la confusió del personatge de Ronald Pickup, la visita guiada per Bill Nighy o el número musical de Bollywood no salven el conjunt d’una sensació de repetició de la fòrmula de l’original, arribant a avorrir degut al seu excessiu metratge. Una continuació totalment innecessària.