‘El otro guardaespaldas’ és una típica i tòpica buddy movie que no aporta res de nou. La seva base és la química entre la seva parella protagonista: d’una banda un fluix Ryan Reynolds que intenta, sense aconseguir-ho, recuperar l’esperit esbojarrat del seu superheroi Deadpool i per l’altra el Samuel L. Jackson més desenfadat dels darrers anys que acaba lluint-se i acaparant tota l’atenció en cada presència seva en pantalla. Tot i que formen una parella realment estranya, la combinació funciona, més en els diàlegs que no pas en les seqüències d’acció (algunes realment trepidants com la persecució pels carrers/canals d’Amsterdam).
Per contra la resta d’elements de la trama resten més que sumen: des d’un histriònic dolent (Gary Oldman) fins als flashbacks en que tant protegit com protector recorden com van conèixer els seus respectius amors. En el cas del de Jackson ens trobem amb una sobreactuada Salma Hayek (amb un doblatge realment desafortunat) que arriba a carregar ja que les seves aparicions en pantalla freguen el ridícul i són totalment prescindibles. La pel·lícula a més pateix un ritme massa irregular que alterna l’avorriment inicial (presentació del personatge de Reynolds) que s’anima amb l’aparició de Jackson i el seu trasllat, passant per algunes escenes tòpiques (la presentació del dolent, el talp a l’agència) i continuant amb una línia de llums i ombres (els divertits diàlegs de la parella protagonista amb els absurds moments de la presó d’Amsterdam) fins arribar a un clímax final que, tot i estar rodat amb bon pols narratiu i resulta visualment efectiu, no té cap punt d’originalitat i respon, sense cap sorpresa, a allò que l’espectador espera des del principi.
En definitiva es tracta d’una comèdia senzilla, fàcil i previsible, només apta per als espectadors menys exigents: plenament conscients d’allò que van veure i en aquest sentit no decepciona. Per a la resta un film fluix i sense originalitat que només ofereix un alicient: el recital interpretatiu de Samuel L. Jackson.