‘El poder del dinero’, a priori, només té un alicient: tornar a veure junts a Harrison Ford i Gary Oldman 17 anys després de coincidir a ‘Air Force One’. Al llarg d’aquests anys Ford ha mantingut el seu carisma intacte sense arriscar pràcticament en cap projecte, d’altra banda Oldman en el mateix periode ha fet tot tipus de personatges i registres. L’alicient d’aquest film s’acaba aviat: Oldman resulta excessivament histriònic i Ford (fent de Harrison Ford) li guanya ràpidament la partida. És un duel de secundaris i el protagonista no ajuda a donar-li més vida: Liam Hemsworth manté la seva inexpressivitat al llarg de l’excessiu metratge mentre que Amber Heard disposa de més diàlegs que en la majoria dels seus films anteriors però no deixa de ser, un cop més, un simple guarniment.
El guió tampoc salva la proposta: ens trobem davant d’una història d’originalitat zero que a més desprèn en tot moment la sensació de repetició: ja hem vist en infinitat d’ocasions aquesta mateixa pel·lícula i l’esperança d’una possible sorpresa final es desfà massa ràpid.
‘El poder del dinero’ és un film tant avorrit com previsible, tant ridícul com innecessari. Una autèntica pèrdua de temps.