El trasllat a la gran pantalla de la novel·la de Thomas Savage és una proposta hipnòtica a nivell visual, gràcies a la seva preciosa fotografia, la seva envolvent banda sonora i a l’onirisme que transmeten certes imatges rodades amb gran delicadesa per Jane Campion (premi a la millor direcció en la darrera edició del Festival de Venècia).
Malgrat aquests encerts i l’entregat treball del seu estoll de protagonistes, del que destaquen principalment Benedict Cumberbatch, que després de l’excel·lent El espía inglés ens ofereix una altra grandíssima interpretació, i Kirsten Dunst en el millor paper de la seva filmografia, el resultat final no compleix les seves ambicioses expectatives. La història, narrada en format capitular, s’estructura en tres actes principals: el primer en que se’ns planteja una sòbria presentació de personatges on destaca poderosament la figura de Phil; un segon centrat en l’aparició i adaptació de Rose al ranxo, amb els seus conseqüents problemes, i un últim marcat per la presència del seu fill Peter, que provoca la transformació d’un personatge clau i que dona pas a un final certament inesperat però alhora molt forçat. Després de l’exhaustiva narració, que pateix d’un tempo excessivament lent i d’una recreació i dilatació innecessària en moltes escenes desgastant fins al límit l’atenció de l’espectador, que serveix de preparació i motivació al desenllaç, aquest queda deslluït i, no ben bé precipitat, contràriament a la resta de metratge poc desenvolupat.
En definitiva, ens trobem d’un western sòlid i diferent sí, un correcte drama familiar que no acaba d’enganxar l’espectador: deixant-li la una sensació d’artifiositat que desemboca en desengany. Una proposta peculiar no apta per a tots els públics.