El segon treball consecutiu amb Shawn Levy dirigint a Ryan Reynolds és una proposta d’entreteniment en la línia del cinema familiar dels anys 80′, amb diversos homenatges a la mítica saga ‘Star Wars’ (armes, persecució al bosc) i referències directes a d’altres pel·lícules que també narren viatges en el temps: ‘Regreso al futuro’ i ‘Terminator’.
Malgrat la seva notable factura (efectes de so i visuals), el film no aporta cap novetat i el seu guió i transcurs resulten absolutament previsibles però aquest fet no li resta qualitat i aconsegueix plenament el seu objectiu: oferir una entranyable ració d’aventures. El seu gran problema és el seu protagonista: Ryan Reynolds fa, una vegada més, de Ryan Reynolds i ja resulta massa repetitiu i cansen els seus habituals i esperats gestos, necessita urgentment un personatge de fort contingut dramàtic que li serveixi com a punt d’inflexió (com en el seu moment li va passar a Jim Carrey). Al seu voltant tampoc ofereixen res destacable la resta d’intèrprets: ni Jennifer Garner, que torna a interpretar el seu rol habitual de comèdia romàntica, ni Mark Ruffalo i Catherine Keener, dos grans intèrprets que sempre resulten creíbles però que porten massa temps sense brindar-nos algunes de les seves més brillants actuacions. Zoe Saldana és la millor del repartiment però el seu temps de metratge (els millors moments del film) és tan escàs com desaprofitat, la proposta hagués millorat moltíssim si Saldana i Reynolds haguessin intercanviat els seus respectius personatges.
‘El proyecto Adam’ és una agradable pel·lícula per a tots els públics, ideal per gaudir en família. Una entranyable dosi de nostàlgia envers el cinema dels anys 80′ que distreu, diverteix i proporciona una aconseguida ració d’evasió de consum i oblit fàcil, ja que el seu record s’evapora immediatament, abans fins i tot que s’acabin els crèdits.