‘El puente de los espías’ és un thriller sòlid amb aires de cinema clàssic. Com en tots els treballs de Spielberg l’ambientació està acuradíssima, especialment la fotografia, la direcció artística i el vestuari, així com la banda sonora però, tot i està molt aconseguida, es troba a faltar el compositor habitual de la filmografia del director: el veterà John Williams.
La pel·lícula està estructurada en dos actes, un primer que transcorre en sòl americà i un segon a Berlín. En el primer se’ns presenten els dos presoners que protagonitzaran l’intercanvi al pont del títol: l’espia soviètic Rudolf Abel (Mark Rylance, el millor del film) i el pilot americà Francis Gary Powers (un fluix Austin Stowell) i, com no, la persona que el farà possible: l’advocat James Donovan (convincent Tom Hanks). Els diàlegs entre Hanks i Rylance són el millor amb diferència d’aquesta primera part. La segona a Berlín és una autèntica negociació contrarellotge d’alt nivell a tres bandes. El ritme d’aquest capítol està molt mesurat i és precís, aconseguint una fita realment complicada: tot i tractar-se d’espies, tot el film es basa en converses, estira i arronses, manipulacions i negociacions sense cap escena d’acció. La base de la proposta són els diàlegs i, tot i així i tenint en compte la seva durada, 141 minuts, l’espectador no es cansa ni desconnecta en cap moment, fet a priori difícil d’aconseguir.
Steven Spielberg novament ens regala una gran obra cinematogràfica: una més dins de la seva brillant filmografia. Un excel·lent thriller polític molt recomanable.
