El quart treball del director Lucas Hedges és una proposta fallida; plantejada com un drama familiar, com apunta el seu pròleg (el tram més aconseguit del metratge) passa després a convertir-se en un thriller (a partir del viatge en cotxe que realitzen mare i fill).
El Ben del títol, un Lucas Hedges que tot i en la millor interpretació de la seva carrera continua tant inexpressiu com en les darreres Manchester frente al mar, Lady Bird i Tres anuncios en las afueras, és un adolescent exdogradicte i suposadament rehabilitat. Torna a casa de la seva família per Nadal on d’entrada només té el suport de la seva mare, Julia Roberts, una vegada més notable, i les suspicàcies de la seva germana i el seu padrastre. L’arribada representa els millors moments de la pel·lícula tot i que ja apunta un dels grans problemes del film: diverses, masses, seqüències són molt forçades de guió i resulten tan poc creïbles com impostades.
Després el film gira cap al thriller en el moment en que la mare acompanya al seu fill en un recorregut pel seu tortuós passat. Aquí el poc interés que mantenia l’espectador desapareix; perd tota la seva atenció, amb alguna excepció puntual com la segona trobada de la mare amb el jove Spider, i només espera que arribi el final (que triga moltíssim), un clímax novament forçat i que desaprofita un desenllaç que hagués salvat mínimament la pel·lícula.
En definitiva, ‘El regreso de Ben’ és un film que fracassa: es belluga en la perillosa línia entre el drama i el telefilm que busca la llàgrima fàcil i, malauradament, es decanta cap a la segona opció. Una proposta excessivament plana i pobre.
