‘El príncipe de Zamunda’ era una pel·lícula pròpia de la dècada dels 80′ en que es va estrenar, 33 anys després aquesta innecessària seqüela està rodada amb el mateix estil i estructura que l’original. Aquest fet, que normalment seria lloable, és precisament el seu gran problema: el resultat és una proposta obsoleta i sense cap evolució, fet alarmant si tenim en compte que en la línia argumental ha passat el mateix periode de temps.
Retrobem a tots els personatges de l’original, punt que aporta la seva dosi de nostàlgia (entranyable el quartet de la barberia) canviant la ubicació: si la primera començava i acabava al regne de Zamunda del títol però transcorria principalment a EEUU aquesta es desenvolupa majoritàriament al regne del títol i l’estada a EEUU és puntual. Els nous fitxatges d’aquesta continuació tampoc aporten massa: ni el nou príncep (fluix Jermaine Fowler) ni la seva sobreactuada família (la mare i el tiet), ni tampoc les tres filles d’Akeem, només el seu enemic (un desfermat Wesley Snipes) té un relatiu punt d’interés. Situacions i gags desfasats (brillant, aquest sí, el diàleg sobre el cinema americà que autoparòdia el mateix film), un guió pla, simple i totalment previsible és el nul balanç d’aquesta continuació.
En definitiva, Eddie Murphy s’apunta al carro de ressucitar els seus èxits dels 80′ però el resultat, tot i que ell estigui en plena forma, és una pel·lícula anacrònica, pobre i absolutament prescindible només apta pels seus fans més convençuts.