‘El silencio de la ciudad blanca’ té molts punts en comú, malauradament tots negatius, amb la recent, i també fallida, El asesino de los caprichos. D’entrada un guió que a priori promet cert interés (resulta inevitable que per la seva ambientació a Vitòria i la natura ritual dels seus crims evoqui a, aquella sí notable, El guardián invisible), malgrat tot és una còpia dels thrillers habituals made in Hollywood però que perd tota la credibilitat en creuar l’oceà fins a casa nostra i queda desdibuixat per uns personatges sense cap profunditat ni interés, un ritme lent i avorrit que no enganxa en cap moment a l’espectador i una tensió nul·la ja que, estranyament, se’ns mostra qui és el responsable dels crims des de pràcticament el principi de metratge, eliminant tot interés en la ressolució.
Els intèrprets del film tampoc no aporten res que eviti el naufragi de la proposta; Javier Rey (pla i apàtic), Belén Rueda (sense cap convicció), Aura Garrido (com en la citada ‘El asesino de los caprichos’ poc creïble), Àlex Brendemühl (que no convenç en cap de les seves dues facetes) i Manolo Solo (sense cap tipus de carisma). La pel·lícula sembla un collage de diferents elements d’altres propostes del gènere: algun toc de ‘Seven’ i ‘Resurrection’ (l’execució dels assassinats) o ‘El silencio de los corderos’ i ‘Causa justa’ (cert personatge tancat a la presó amb les seves trobades amb l’inspector de policia), a part de les reiteratives persecucions pels carrers de Vitòria que acaben cansant a l’espectador.
En definitiva, enguany el thriller made in Spain ha perdut pistonada i l’interés que havia aconseguit en temporades anteriors. Esperem que ‘Legado de los huesos’, seqüela de la citada ‘El guardián invisible’ que arriba al desembre, recuperi el to perdut pel gènere a casa nostra.